Amor lliure

Amor lliure (també conegut com a unió lliure o unió de fet) és un concepte que sorgeix a la meitat del segle xix.^[1] És una crida per alliberar l'afecte i deslliurar-lo d'institucions, sagraments, pecat, imposicions familiars, contractes econòmics, dominació de gènere, domesticitat i de domesticació.^[1] Per fer-lo possible, cal igualtat social i emancipació.

Forma part de la ideologia de l'anarquisme, encara que també va tenir defensors eixits d'altres camps ideològics. Segons la concepció anarquista, tot acord lliure entre persones adultes és un compromís legítim que ha de ser respectat pels qui el subscriuen, així com per tercers, de manera que les relacions sentimentals o sexuals no necessiten cap permís o autorització expressa de l'estat, ni de la societat, ni de la família, ni cap compromís religiós. El debat entre als aficionats de l'amor lliure i les tendències ascètiques ja té antecedents documentats a l'època romana.^[2]

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

La llibertat de l'amor lliure es fonamenta en la sobirania individual i l'associació voluntària, per la qual cosa, a més de la unió lliure, inclou l'elecció lliure de parella, l'exercici del plaer sexual, l'afecte, el respecte mutu i la sinceritat entre ambdues parts.^[3]

Actualment es troba promogut, però no exclusivament, en sectors llibertaris i, històricament, també es pot trobar en la concepció liberal, feminista i socialista, entre d'altres. Des de la dècada del 1950, es va associar amb la contracultura i, particularment a la dècada del 1960, amb la Generació Beat i el moviment hippie.

Aquesta concepció xoca amb l'estructura del dret civil convencional, és a dir, amb el matrimoni d'ordre públic, perquè es considera que aquest no és altra cosa que un contracte que es realitza per establir drets i obligacions per part d'un tercer, però l'amor lliure rebutja aquesta figura jurídica, ja que considera que l'amor és un compromís mutu o un contracte voluntari entre les parts en què són aquestes les que exclusivament estableixen els seus propis drets i obligacions, sense ingerència de l'Església i sense regulació de l'estat.^[4] Davant del dret estatal o públic, l'amor lliure anteposa el dret commutatiu i privat, és a dir, determinat particular i lliurement entre les parts.^[5]